Atrapada pel món digital

A meitat dels anys noranta del segle passat, quan no teníem ni idea què era Internet, a Tarragona vam tenir la gran sort que hi hagués un grup de persones conscients del futur i del poder que tindria aquesta tecnologia en les nostres vides. De manera altruista, encapçalats per Manel Sanromà, un petit grup de cinc amics es van posar a treballar perquè Tarragona fos pionera en l’ús d’aquesta xarxa i per aconseguir la seva socialització entre la ciutadania. Així va ser com, en un moment en què Internet només era accessible a uns pocs perquè era caríssima, van posar en marxa TINET (Tarragona Internet), la primera xarxa d’Internet a l’Estat espanyol, l’any 1995.

En aquells anys jo treballava al Nou Diari i el Manel Sanromà venia sovint a portar en mà els seus articles d’opinió. Sempre deia: “S’ha d’acabar amb tot aquest paper. A mi em fa il·lusió venir-vos a veure, però Internet és molt pràctic.” Les seves paraules em captivaven, per l’entusiasme amb què ho expressava i quan comentava les amistats internacionals que aconseguí per la xarxa, les col·laboracions professionals… Ens parlava també de la facilitat amb la qual es podia accedir a fons documentals, entrar a museus de l’altra punta del món. Em semblava fascinant.

Així que, quan Internet es va poder tenir a les llars, de seguida em vaig donar d’alta a TINET; penso que seria ja a inicis del 1996, i vaig ser de les primeres de Tarragona en tenir-ne. L’any 2000 vaig matricular-me al primer curs de postgrau de periodisme digital que s’oferia a l’Estat espanyol, a través de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Llavors jo ja treballava a la Universitat Rovira i Virgili i es necessitava anar formant professionals cap a aquest àmbit. Això, juntament a la meva atracció per a la nova tecnologia, va fer que em matriculés i va ser una experiència fantàstica.

Poc després tindria el meu primer blog, engrescada per la Jaka (Rosa Casas), una persona admirable, atrevida, llançada…, que sempre em deia: “Te n’has de fer un perquè a tu que t’agrada escriure et serà de molta utilitat.” I ella em va ajudar a posar en marxa el primer blog personal que vaig tenir.

Internet ens obria els ulls, ens apropava al món, a la diversitat, al pensament, a la col·laboració, a l’altruisme… Com que sempre m’ha agradat experimentar, l’equip de l’arqueòleg Eudald Carbonell, amb qui jo col·laborava en temes de comunicació, va ser un laboratori perfecte. Vaig obrir El blog de l’Eudald Carbonell i el seu equip; després el vaig desglossar en dos, quan el 2006 va néixer l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i El blog d’Eudald Carbonell, que va merèixer un ampli reportatge al programa Cámara Abierta de TVE per ser un dels comptats científics del país que en aquells moments usava una eina d’aquestes característiques. Per tant, vam ser pioners, igual que anys més tard ens passaria amb les xarxes socials. Vam obrir canals a Facebook, a Twitter… i mai no hem deixat d’aprofitar noves tecnologies per socialitzar l’estudi de l’evolució humana.

El nostre cas ha estat analitzat per experts i sortim en llibres i hem anat a l’estranger, en el marc del programa Erasmus, per remarcar a l’estudiantat internacional la importància d’usar aquestes eines, que ara ningú qüestiona, però fins fa quatre dies, no tothom ho tenia clar.